ActiuParc de les Olors del Serrat
El parc central de la xarxa
Veure el parc
Una finca de muntanya pirinenca amb bosc i feixes de prat, amb un jardí accessible que conserva el paisatge natural i especialitzat en l'àrnica.
El Parc de les Olors de Prat de Sala correspon a una finca pròpia de la muntanya pirinenca catalana, amb una mica de bosc i unes feixes de prat de dall embolcallades per vegetació espontània que fan de tanca natural. El jardí visitable i productiu s’ha situat a la feixa més baixa, que també és la més gran.
Amb el disseny que s’ha fet del jardí s’ha tractat de fer una intervenció mínima en el paisatge. Tot respectant la forma del camp, s’han organitzat els parterres a mode de les varetes d’un gran ventall. La resta dels espais s’han deixat amb el prat natural segat, que serveix d’estructura d’amplis camins que alhora es continuen dallant i aprofitant-ne l’herba com a aliment per al petit ramat d’ovelles.
La situació de la finca a l’altra banda del riu Noguera Ribagorçana permet tenir una vista del conjunt del poble de Vilaller en primer pla i de les Pales de Casós i els magnífics boscos de Sarreres al fons.
Totes les activitats es fan amb reserva prèvia. Visites guiades concertades (amb tallers per a menors d’11 anys), pícnics, visites i tallers escolars de primària, secundària i cicles formatius, tallers i xerrades.
L’àrnica (Arnica montana) és una planta medicinal de la gran i diversa família de les asteràcies (la calèndula o boixac també és d’aquesta família), que es troba de manera espontània a les muntanyes d’Europa Occidental. A Catalunya la trobem reduïda a les terres de més de 1.500 m d’alçària del Pirineu, i actualment és una espècie protegida del Parc de l’Alt Pirineu.
Per cultivar-la requereix terres més aviat àcides, certa altitud (més de 1.000 m) i força humitat. Per això hi creix força bé al Parc de les Olors de Prat de Sala, on es preveu fer-hi un cultiu força significatiu d’aquesta planta. És una planta vivaç, herbàcia, de gran valor medicinal, d’entre 20 i 40 cm d’alt. Les flors són grogues, floreixen a partir de l’abril i arriben al seu màxim a finals de juny; es cullen en el moment àlgid de la floració i cal assecar-les ràpidament.
L’àrnica es fa servir sobretot per tractar hematomes, cops, luxacions, esquinços i dolors musculars, ja que estimula la circulació en la zona del cos on s’aplica. S’utilitza en tractament extern en tintura preparada amb alcohol de 70º. En forma de gargarismes es recomana per a les faringitis, amigdalitis i la gingivitis, i també té un efecte antibacterià i contra els fongs.


