L’Agrella i la burocràcia

A les amanides, a més d’enciam hi posem fulles d’agrella. Observem que pocs visitants la coneixen, els la fem tastar i es sorprenen del seu gust àcid però agradable. És molt fàcil de cultivar i les seves propietats depuratives la fan molt interessant. Però a més de parlar-vos de la planta us vull comunicar els sentiments que m’envaeixen aquests dies. El món en el que vivim té un regust àcid i amarg, però no com el de l’agrella. No parlo de les notícies que ens envaeixen repetidament diàriament, em baso en allò que visc directament des del meu oasi del Parc de les Olors del Serrat. Inevitablement el meu dia a dia me l’omplen de formularis que he d’omplir, amb dades que ja hem lliurat a l’entitat que ens certifica que fem cultiu ecològic; formularis per poder convidar al Conseller d’Agricultura perquè vingui a conèixer el nostre projecte i vegi les possibilitats que ofereix l’agroecologia pel futur del nostre país o bé ens cal respondre a la multitud de requeriments del Ministerio de Agricultura per poder accedir a un premi d’innovació del món rural. I us podria allargar la llista tant com vulgueu….La tan criticada burocràcia digital suposa un maltractament de la ciutadania i es manifesta en tots els àmbits de la nostra vida. Sabeu quin és el meu consol i teràpia davant la pressió i amargor que sento en patir aquest assetjament burocràtic? Doncs em poso el davantal de jardinera i em dedico a fer feina al viver o bé cullo calèndules, trio camamilla, o bé vaig a collir el sopar que faré en poca estona. I noto que el meu sistema nerviós es va retornant a lloc. El desencís que sentim els ciutadans, que no formem part de la casta funcionarial i política del país però si que els alimentem amb els nostres impostos, és molt gran. I ens sentim impotents. Però llavors collim unes quantes fulles d’agrella, unes maduixes i unes carxofes i ens fem un soparet inigualable, sense burocràcia, amb una experiència que ben segur no poden gaudir molts d’aquests buròcrates i polítics de despatx. I el desencís, l’amargor s’apaga tot degustant l’àcid depuratiu de l’agrella. L’agrella és una herba molt agraïda L’agrella, ( Rumex acetosa) coneguda també com a acedera en castellà, és una planta herbàcia perenne de la família de les poligonàcies. Destaca pel seu gust àcid característic i el seu ús històric tant en la gastronomia com en la medicina natural. Es coneix poc actualment a les nostres terres, però havia estat conreada des de l’antiguitat. A la cuina occitana encara es fa servir molt, en sopes i cremes, a la vegada que com a substitut de bledes i espinacs. També es pot menjar crua en amanides. A l’hort l’agrella hi ha de tenir lloc. L’agrella és una planta rústica i molt fàcil de cultivar. Les primeres plantes d’agrella les tenim plantades entre el lineal d’espàrrecs, perquè totes dues espècies són plantes perennes o vivaces. Pot ser que a l’hivern les fulles s’assequin, però a la primavera rebroten sense cap problema. Ara han començat a florir i s’omplen de llavors, les recollim i guardem i sense cap problema n’acabem de fer un camp aquesta primavera. Quan s’espiguen i floreixen cal eliminar-ne la flor que no vulguem guardar com a llavor perquè llavors les fulles amarguegen. Per fer-la servir cal anar collint les fulles tendres externes i deixar el centre perquè faci noves fulles. Les seves propietats i usos És una herba amb un alt contingut d’àcid oxàlic, com els espinacs, per això es recomana que les persones que tinguin problemes de càlculs al ronyó la consumeixin amb molta moderació. És una planta depurativa, conté minerals com el ferro i potassi a més de vitamina C i amb flavonoides que protegeixen les cèl·lules del desgast. Per tant ajuda a la neteja i depuració de l’organisme. També ajuda a regular el trànsit intestinal. A la medecina tradicional es feia servir com antiinflamatori bucal. Curiositats de l’agrella El suc de l’agrella es feia servir antigament per treure taques de tinta o de rovell d’ou de la roba. L’agrella és la base de la soupe à l’oseille de la cuina francesa. L’Agrella lliga molt bé amb els peixos greixosos com el salmó perquè la seva acidesa i frescor fa de contrapunt al greix.